dijous, 9 de març del 2017

La ruta dels monestirs

El passat dijous els alumnes de 2n d'ESO anàrem a Gandia a visitar el monestir de Sant Jeroni de Cotalba i el monestir de Santa Maria de la Valldigna. El primer estava a Alfauir, propet de Gandia, i l’altre estava a Simat de la Valldigna.
Hem anat a vore’ls perquè en Història estem donant els monestirs i perquè en Valencià estem donant alguns escriptors de la nostra llengua que estaven soterrats allí, com la família d’Ausiàs March. Ens ho vam passar molt bé, i vam veure molts elements arquitectònics de l’època medieval, alguns dels quals estaven fets amb elements com fang. També vam veure l’aqüeducte que van fer per a poder tindre aigua al monestir de Sant Jeroni, i com decoraven l’edifici per a no tindre atacs d’enemics.
El Monestir de Sant Jeroni de Cotalba estava sota la direcció dels frares jeronis. Vam veure la indumentària que duien els sacerdots a les misses, i la decoració d’aquest monestir a l’exterior era molt bonica, encara que per dins no aparentava ser el que aparentava per fora. El guia que era molt simpàtic ens va ensenyar la cripta on estaven les restes dels amics, i gent que va conviure allí, i ens va contar que el novembre passat es van descobrir les restes del que suposaven que seria Ausiàs March, i la seua esposa, entre familiars.
El monestir de Santa Maria de la Valldigna estava un poc destruït. Van expulsar als monjos del monestir, després quedà en desús i ara esta mig destruït, encara que l’edifici per fora aparenta més cuidat que el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, però per dins no hi ha res. Vam poder veure la residència de l’abat, i com només quedaven les marques de les parets en el terra.
A mi em van agradar els dos, ja que els dos tenien coses que m’agradaven més d’un que d’altre, com l’exterior de Santa Maria de la Valldigna, i la seua decoració de l’art barroc en l’església, encara que en el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, el seu interior no me va agradar molt, però hi havia coses realment espectaculars, com una escala gòtica feta per Pere Comte, i el seu jardí, també era molt bonic.
Lorena Simón Morellá (2n d’ESO)